La Dolors ha fet 50 anys. I, com no, va tenir la seva festa sorpresa. Aquest va ser el meu regal.
De cop obrí els ulls. Sentia la seva respiració agitada i petites gotes de suor poblaven el seu rostre. Lentament va recórrer amb la mirada aquell espai que l’envoltava. Un somriure se li dibuixà als llavis en reconèixer la seva cambra i estirant els braços alliberà la tensió que oprimia els seus músculs. Notava la seva gola seca i, incorporant-se del llit, es dirigí travessant la penombra a la recerca d’un got d’aigua fresca. La mà buscà a les palpentes l’interruptor i en pressionar-lo amb els dits el ”clik” es multiplicà per l’espai alhora que una intensa llum il·luminà l’immens escenari on ara es trobava. A l’instant reconegué l’escalfor característica dels focus, l’olor característica del teatre, la màgia que emanava d’aquelles fustes testimonis de tants i tants personatges que l’havien poblat.
- Però què passa? Acabo de despertar d’un somni i de cop estic de nou dins d’un somni? - pensà sense deixar d’observar el seu entorn.
- No ets dins d’un somni - respongué una veu desconeguda.
El cor començà a bategar més intensament en veure una figura que s’acostava lentament.
- Ets dins de tu mateixa, a l’interior d’una obra teatral escrita amb lletres màgiques al teu esperit i que només tu pots representar.
Aquella persona, aquella veu parlava pausadament i conforme ho feia s’anava fent més i més familiar.
- Fixa’t en tots els actes representats, en totes les coses que has fet, des d’aquell moment en que el teu cor començà a bategar a l’interior de la teva mare. En cada llàgrima vessada, en cada rialla viscuda.
- Mira tots aquells que han format part de la representació fins ara. Mira tot el que has compartit, el que has donat, el que has rebut.
- Pensa en tot el que queda per representar. Quantes carícies, quantes mirades, quant amor...
Les veus d’aquells personatges l’anaven envoltant. Sentia com el cos i l’ànima s’anaven omplint d’energia, d’empenta, de passió, de ganes de viure. Era com si els anys viscuts, com si l’experiència l’empenyés irremeiablement a viure amb més intensitat el futur. Les veus d’aquells personatges, la seva pròpia veu...
I ara, quan despertis de nou, viu.
La representació continua.
- Però què passa? Acabo de despertar d’un somni i de cop estic de nou dins d’un somni? - pensà sense deixar d’observar el seu entorn.
- No ets dins d’un somni - respongué una veu desconeguda.
El cor començà a bategar més intensament en veure una figura que s’acostava lentament.
- Ets dins de tu mateixa, a l’interior d’una obra teatral escrita amb lletres màgiques al teu esperit i que només tu pots representar.
Aquella persona, aquella veu parlava pausadament i conforme ho feia s’anava fent més i més familiar.
- Fixa’t en tots els actes representats, en totes les coses que has fet, des d’aquell moment en que el teu cor començà a bategar a l’interior de la teva mare. En cada llàgrima vessada, en cada rialla viscuda.
- Mira tots aquells que han format part de la representació fins ara. Mira tot el que has compartit, el que has donat, el que has rebut.
- Pensa en tot el que queda per representar. Quantes carícies, quantes mirades, quant amor...
Les veus d’aquells personatges l’anaven envoltant. Sentia com el cos i l’ànima s’anaven omplint d’energia, d’empenta, de passió, de ganes de viure. Era com si els anys viscuts, com si l’experiència l’empenyés irremeiablement a viure amb més intensitat el futur. Les veus d’aquells personatges, la seva pròpia veu...
I ara, quan despertis de nou, viu.
La representació continua.
Amb tot el meu afecte.
1 comentari:
Volia demanar-te perdó... perdó per tenir-te enveja, perdó per odiar-te per haver viscut amb sentiment i poder expressar-ho amb fluidesa ... no hi ha ni un escrit teu que em deixi freda. Gràcies de tot cor.
Marta
Publica un comentari a l'entrada