La lluna em mira i somriu.
Xiuxiueixa paraules a l'oida,
omple l'esperit d'aquesta resplendor
que sempre l'acompanya.
La lluna...
Aquesta que també et mira i et somriu;
aquesta que mira i somriu de fa milers i milers d'anys
a milers i milers d'homes, de dones, d'infants.
La mateixa que fou testimoni silent i a l'hora sorollós,
que fou company i companya de viatges,
que inspirà tants i tants somnis.
La lluna...
Escolta-la avui, parla-hi,
deixa't seduir
i somriu.
Somriu a la lluna i a tu mateix.
Xiuxiueixa paraules a l'oida,
omple l'esperit d'aquesta resplendor
que sempre l'acompanya.
La lluna...
Aquesta que també et mira i et somriu;
aquesta que mira i somriu de fa milers i milers d'anys
a milers i milers d'homes, de dones, d'infants.
La mateixa que fou testimoni silent i a l'hora sorollós,
que fou company i companya de viatges,
que inspirà tants i tants somnis.
La lluna...
Escolta-la avui, parla-hi,
deixa't seduir
i somriu.
Somriu a la lluna i a tu mateix.
2 de desembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada