Em moc per aquella línia
que mai s'ha de traspassar.
De vegades m'agrada fer-ho,
de vegades em cal fer-ho
per sentir l'alè fresc de viure,
per sentir el risc de viure.
Dirigeixo les meves passes per damunt d'ella
sabent que un sòl pas en falç
et pot fer caure a l'abisme.
Però controlo, sé que no esdevindrà
aquest pas en falç,
que retornaré al camí planer i segur
després de l'aventura.
Però ara...
Ara sento el desig
que algú em doni una empenta
i em faci caure a l'altra banda.
Ara desitjo traspassar la línia.
El seny però,
arribarà puntual per, un cop més,
evitar aquest pas
i deixar-me sense saber
que seria de mi
més enllà d'aquesta línia,
la que no s'ha de traspassar.
27 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada