I si et dic: una
llum blava il·luminava la teva cara?
Si m’ho dius jo
et podria respondre
que potser és el
reflex d’un estel fugaç
que corre veloç
per escapar d’un
àngel entremaliat
que vol
estira-li la cua.
Et podria
respondre
que la lluna ha
baixat a fer-se un bany
a l’aigua clara
de l’oceà
i que és la seva
llum
que es filtra en
el blau del mar
i arriba fins el
meu rostre.
Et podria
respondre amb moltes paraules,
amb moltes
imatges,
fins i tot, amb
una cançó.
Però avui, si m’ho
dius,
et respondré que
ets tu qui m’il·lumina
i què si ara és
el blau
més tard serà el
vermell
i així fins a
completar tots els colors
que la ment
permet imaginar.
Perquè avui tu
ets tots aquests colors,
avui tu els la
meva llum.
Per la Maite
2 de febrer de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada