Sant Jordi

* * *

El drac avança despietat.
La boca oberta de bat a bat
traient foc pels queixals.
Què li passa?
Perquè aquest mal humor?
Perquè tanta mala hòstia?
Les flames t’atrapen: angoixa, malestar, depressió...
On és el maleït sant?
Què potser la seva llança no serveix
contra els monstres que ens habiten l’ànima?

Jordi! On coi ets?

Ah, ja et veig!

Arribes en forma de mirada.
Arribes dins d’una carícia.
Et mostres en una dolça paraula.

I les flames esdevenen roses,
roses fetes de passió.
Roses que tenen gust a amor.