Les paraules semblen buides.
Les dius però ja no sents el que senties.
Potser és que t’has acostumat a elles?
O és que han perdut el seu significat?
Potser les dius perquè saps que hi ha algú que espera sentir-les?
Les dius per compassió?
És lícit fer-ho per compassió?
7 de febrer de 2008
2 comentaris:
Tot és lícit ... M'agraden algunes de les teves poesies, tenen molt sentit ... o potser NO??? qui sap
Marta
Què s'aconsegueix si es fa per compassió...potser fer més mal?
Publica un comentari a l'entrada