Aquesta nit ha tornat Peter Pan.
Amb ell venien els Nens Perduts.
Quants rostres coneguts !
Del passat…
No havien vingut mai tots junts,
però ja se sap,
als somnis pot passar de tot.
Com és que han aparegut avui?
Potser ha estat un atac de melangia?
Potser la nostàlgia s’ha apoderat
de la intimitat del son?
Els seus rostres,
rostres de l’ahir,
m’han ofert els seus somriures,
les seves mirades confidents
d’un temps que vam viure
i que ha quedat gravat a la memòria.
Cadascun m’ha retornat,
com si d’un tribut es tractés,
un tros de vida,
camí que vam fer plegats.
Torneu Nens Perduts.
Torneu amb aquest Peter Pan que,
potser de vegades,
enyora moments
i viu de records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada