Immunitat

Il·lustració d'Estanis Aboal

* * *

Camino.
Segueixo el curs de l’esdevenir constant i diari.
Sempre endavant...
D’acord, sempre no.
Potser de vegades reculant una mica,
però sempre amb l’afany
de recuperar alguna cosa perduda:
una paraula, una mirada,
un somriure,
temps potser...
O potser a tu.

I també potser
i també de vegades,
com dol caminar!
Quin mal fa fer un nou pas!

Però els anys,
l’experiència,
et torna immune
i el dolor deixa de ser dolor
i corre el perill de convertir-se en indiferència.
I l’amor pot deixar de ser amor
i córrer el perill d’esdevenir veritable indiferència.

Camino indiferent.
Camino sense dolor.
La immunitat s’ha apoderat de mi
definitivament?
O és que el camí que ara recorro
és planer i favorable?