Sota les pedres mil·lenàries

Camino sense destí.
Recorro els carrers.
L’atzar és qui em guia.
M’aturo i aixeco la mirada.
L’enorme edifici em contempla silenciós.
La porta és oberta.
Hi entro.
El silenci omple l’espai.
Ulls de guix vigilen amb mirada fixa.
L’olor a cera cremada es barreja
amb el perfum d’encens.
M’assec sobre la fusta vella
d’un banc desgastat.
Observo el lloc com he fet tantes altres vegades.
Sempre és diferent.
Sempre és la primera vegada.
Sota les pedres mil·lenàries tanco els ulls.
Respiro profundament.
Penso en silenci.
Penso en tu.
Prego per tu.
Obro els ulls i la mirada es dirigeix a la creu.
Miro el cos torturat que es mostra al món.
Sembla que ell també em mira.
Tanco de nou els ulls.
Penso en silenci.
Penso en tu.
Prego per tu.

23 d’agost de 2007