Caminaven a les fosques per aquell llarg passadís. Sabien que no tenien la possibilitat d’encendre el llum perquè allò els delataria. Però també sabien on estaven, per on passaven. L’havien recorregut moltes vegades amb llum: un passadís inacabable, amb portes a banda i banda, res més.
- Vigila, no t’entrebanquis amb les carxofes - va xiuxiuejar el seu company d’aventures.
- Com dius? - demanà.
- Què vigilis, què podries entrebancar-te amb les carxofes - va repetir.
Però què estava dient? Carxofes? Aquell passadís era totalment buit, no havia perill d’entrebancar-se amb res. Rumià una mica l’avís del seu company.
- Tranquil, les tinc localitzades les carxofes - digués sense aixecar la veu - Espero que no ens ataqui cap mamut afamat - va afegir.
- Segur que si està afamat es menjarà primer les carxofes.
I poc a poc van seguir travessant la foscor que els envoltava per tot arreu.
29 de novembre de 2007
- Vigila, no t’entrebanquis amb les carxofes - va xiuxiuejar el seu company d’aventures.
- Com dius? - demanà.
- Què vigilis, què podries entrebancar-te amb les carxofes - va repetir.
Però què estava dient? Carxofes? Aquell passadís era totalment buit, no havia perill d’entrebancar-se amb res. Rumià una mica l’avís del seu company.
- Tranquil, les tinc localitzades les carxofes - digués sense aixecar la veu - Espero que no ens ataqui cap mamut afamat - va afegir.
- Segur que si està afamat es menjarà primer les carxofes.
I poc a poc van seguir travessant la foscor que els envoltava per tot arreu.
29 de novembre de 2007
1 comentari:
Molt bo!!!
M'ha fet molta il·lusió llegir-ho!!!
Ets un crack! ;o)
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada