La tela blanca…
Mira de lluny.
Mira com si veiés alguna cosa.
Però la tela és blanca.
S’enfunda dins d’una camisa vella.
Obra la maleteta de fusta.
Treu els pinzells, els tubs de pintura...
S’ho mira de nou.
La tela segueix blanca.
Puja a l’escala.
Mulla el pinzell suaument, en blau.
I l’art esdevé art.
Les pinzellades es succeeixen l’una darrera l’altra.
El blanc deixa de ser blanc.
L’art esdevé art.
I la meva mirada, admiració.
Mira de lluny.
Mira com si veiés alguna cosa.
Però la tela és blanca.
S’enfunda dins d’una camisa vella.
Obra la maleteta de fusta.
Treu els pinzells, els tubs de pintura...
S’ho mira de nou.
La tela segueix blanca.
Puja a l’escala.
Mulla el pinzell suaument, en blau.
I l’art esdevé art.
Les pinzellades es succeeixen l’una darrera l’altra.
El blanc deixa de ser blanc.
L’art esdevé art.
I la meva mirada, admiració.
1 comentari:
Me gusta mucho, tanto el cuadro como el poema. ¿Quien es el artista? ¿Donde se puede ver su obra?
Publica un comentari a l'entrada