- Ara que ho saps,
tot segueix igual?
Hauria de canviar alguna cosa?
Hauria de ser diferent?
Potser sí.
Potser per la majoria seria tot diferent.
I per mi?
És diferent per mi?
Què en penso jo?
- Mmmm...
No ho sé...
No, no és diferent,
tot segueix igual.
Sento el mateix.
Estimo el mateix.
- No...
El mateix, no.
Estimo més.
Per tant...
sí que és diferent,
no?
Però en realitat...
és una barreja de sentiments,
alguns de contraris.
És un anar i venir.
És un sí però no.
És un no però sí.
Vull que tot segueixi igual...
però ja mai res podrà ser igual.
- Ara ho sé.
14 de juny de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada