La cera es consumeix, lentament. Algunes gotes regalimen avall eixamplant la base que la sustenta dreta i ferma. La flama tremola neguitosa, com si preveiés el final que l’espera. La mà que la va encendre també tremolava. El pensament era fix en aquella idea que va quedar plasmada en l’aire a través del foc. Del foc que crema. La mirada va restar durant una llarga estona veient la dansa ritual del groc i el blau. I en marxar, part d’ell mateix, de la seva ànima, va quedar movent-se al mateix ritme.
Però ara, després d’hores i hores de lleuger moviment, l’espelma s’apaga. S’apagarà amb ella el desig que va dur a aquella mà a encendre-la?
Una mà, una de nova, encén amb la flama de l’espelma gairebé exhaurida una altra, també nova. La dansa s’inicia de nou. El desig es manté viu.
17 de maig de 2007
Però ara, després d’hores i hores de lleuger moviment, l’espelma s’apaga. S’apagarà amb ella el desig que va dur a aquella mà a encendre-la?
Una mà, una de nova, encén amb la flama de l’espelma gairebé exhaurida una altra, també nova. La dansa s’inicia de nou. El desig es manté viu.
17 de maig de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada