Molt lentament

Avanço,
molt lentament,
cap al final del túnel.
Cap a la llum,
com dirien alguns.
Avanço gairebé sense esma.
Però avanço.
Sempre endavant
però mirant de tant en tant
enrera.
És bo mirar enrera.
No es pot oblidar el passat.
No aquest passat,
és part de tot el que sóc.
Perquè encara segueix essent present.
És massa recent.
Encara el sento
a la pell.
Forma part de mi.
Formarà part de mi
malgrat sortir del túnel.
Experiència de vida.

Avanço,
molt lentament,
amb pas feixuc.
Trigaré en arribar.
Si vols pots esperar-me
per després seguir al meu costat,
al meu pas.
I si tens pressa,
et desitjo un bon camí.
Ets passat, ets present i,
potser,
seràs futur.

Molt lentament,
avancem.


31 de maig de 2007