Infant

L'any 1999 a l'antic seminari de La Conreria, a Sant Fost de Campcentelles, es van allotjar un bon número de refugiats procedents de la guerra de Bòsnia. Jo hi passava sovint pel davant per anar a casa i els veia passejar, xerrar, passar l'estona per l'entorn. Aquest escrit és fruit de les sensacions viscudes aquells dies.

INFANT

Infant que corres,
tot jugant,
de dins a fora i de fora
a dins d’una nova llar
que esdevé estranya i aliena
en una terra
a milers de quilòmetres
de la veritable llar.

Infant que omples,
amb els teus crits de joia,
aquests llargs passadissos
on et sents preservat
del perill de les bombes,
del malson de la fugida,
de l’horror de la mort.

Infant que,
malgrat les teves corredisses,
malgrat els teus jocs,
malgrat els teus crits de joia,
reflexes en els ulls la incomprensió
per aquest èxode on has deixat,
pas a pas,
un tros de la teva curta vida.

Infant,
jo tampoc entenc
perquè has hagut
de deixar de ser infant
per convertir-te en refugiat.

Juny de 1999