Quan?

De vegades et veus obligat a deixar allò que no vols deixar.
T’has d’allunyar per força.
No vols fer-ho.
Sents un dolor profund.
Notes com una part de tu s’esquerda,
s’esmicola,
deixa de ser.
I en el moment precís caus,
t’enfonses en una foscor infinita.
Els teus ulls s’omplen de llàgrimes
en veure aquells ulls que et miren
i que en breus segons deixaran de fer-ho.
El teu cor s’encongeix
en sentir aquella veu que et diu “adéu”
i que en breus segons deixarà de fer-ho.
La teva ànima pateix
en mirar aquells llavis que s’esforcen
per fer un darrer somriure
que restarà per sempre en el record.
Un últim somriure acompanyat d’una lleu carícia...

Fins quan?
Quan retornaran les mirades,
les paraules,
els somriures?
Quan retornarà la calidesa
de cada segon compartit?

Quan?