Em sento incapaç.
Em sento incapaç si tu no hi ets.
Incapaç de seguir emmagatzemant
tants sentiments,
tantes mirades,
tants silencis que realment parlen,
tants petons amagats.
Em sento incapaç si tu no hi ets.
Necessito esbrinar el misteri
que es pot intuir als teus ulls,
necessito esbrinar els secrets
del teu somriure,
la màgia de la teva veu.
Però no hi ets...
Potser hauré de seguir emmagatzemant.
Segur que encara
queda algun raconet.
1 comentari:
Aquest diumenge, pensant en les meves coses, vaig plorar llàgrimes d'impotència per no trobar les paraules per definir el que sentia. Tu que tens tanta facilitat ... puc demanar-te que m'ajudis?
Publica un comentari a l'entrada