divendres, 27 de novembre del 2015
dimecres, 2 de setembre del 2015
Blau tenyit de verd
I quan menys t'ho
esperes,
algú que havia estat de sempre allà,
et regala una mirada
diferent.
Un blau tenyit de verd,
intens,
t'inunda,
t'omple d'una energia
especial
que esdevé felicitat.
I amb la mirada arriba
un somriure,
i amb el somriure una paraula.
El moment fa que el
temps esdevingui records
on les mirades i els
somriures
pertanyien a un d'entre
tants.
Però ara,
el blau tenyit de verd,
intens,
transforma els records
i els converteix en
quelcom especial.
I el somriure,
clar i franc,
fa que aquell,
que un dia fou un
d'entre tants,
esdevingui amic,
un amic dels de
veritat.
Per l'Adrià, blau tenyit de verd.
6 d'agost de 2015
¿Dónde está el poeta?
La brisa llega del infinito
y susurra al oído las palabras
que un día dijo el poeta,
aquellas que inspiraron otras brisas,
aquellas que sonaron como un canto
con regusto a libertad:
"Regresé de mis viajes.
Navegué construyendo
la alegría". *
¿Dónde está ahora el poeta?
¿Dónde sus palabras?
¡Ahí están!
En el susurro de la brisa,
en los labios del que pretende ser poeta,
del desconocido que busca,
que desea,
que anhela y codicia
la libertad.
Isla Negra, Chile
Casa de Pablo
Neruda.
6 de agosto de 2015
* Pablo Neruda
dilluns, 27 de juliol del 2015
Ciruelas negras
Andaba el camino con
pisadas seguras.
¿El destino?
Desconocido.
La mirada clavada en
el horizonte.
Perdida a los ojos de
algunos,
atenta y absorbente a
los ojos de otros.
En la mochila, lo
imprescindible,
y en un lugar
privilegiado,
a su espalda,
la guitarra.
Y el camino le llevó frente
a las murallas
de lo desconocido.
La noche le cubrió de
estrellas y,
en el silencio que
todo lo envuelve,
soltó al aire las
notas de su canto.
"Las ciruelas
negras son rojas
cuando están verdes",
rezaba la canción.
Y en el negro y en el
rojo,
y también en el verde,
se dibujaron los días
pasados,
las aventuras vividas
y las que están por
llegar.
Y cuando amaneció,
siguió su camino con
la mochila
y la guitarra a la
espalda.
En los labios una
sonrisa,
en los ojos luz de
esperanza,
en los labios, las
notas de una melodía,
y en el paladar
un regusto a ciruela
de mil colores
y pasión.
Ávila, 25 de juliol de 2015
Per l'Àlex
dissabte, 21 de març del 2015
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015
Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i el naixement de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.
Aquestes són les meves paraules per aquest dia.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres,
allà on va néixer,
allà on queda a resguard
de mirades indiscretes,
lluny de paraules inoportunes
o potser, fins i tot,
impertinents.
És el nostre secret.
Un d’aquells que quan hi penses,
un somriure es dibuixa als llavis
mentre centenars de papallones
voleien embogides dins la panxa.
Un d’aquells que quan hi penses,
desenes de moments viscuts
semblen prendre vida de nou en la
ment.
Un d’aquells que remou, que
sacseja,
que t’empeny a seguir endavant,
que t’empeny a viure.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres.
Ja saps on.
No li diguis a ningú!
21
de març de 2015
Dia
Mundial de la Poesia
dimecres, 4 de març del 2015
Viatge enllà
La
mà innocent, guiada per un somni infantil, trucava a la porta.
Què
potser no vas sentir el toc-toc suau
que
demanava permís per entrar dins del teu cor?
Busca
en el record i potser trobaràs una mirada o un gest.
O
potser una paraula.
I
si ho trobes, somriu al passat i fes-li l’ullet.
El
temps passava però el forrellat seguia barrant el pas.
Buscava
una escletxa per on fer passar un sospir.
Buscava
una escletxa on deixar una carícia.
Buscava
una escletxa per enviar un petó.
I
el somni, ara ja adolescent,
seguia
ocupant les nits.
I
quan arribava el dia,
seguia
somiant despert.
Un
dia la mirada es clavà a l’horitzó.
Veié
un nou destí, una aventura, un camí.
I
prengué el necessari:
quatre
coses i alguns records;
una
mica d’aigua i un tros de pa.
I
també aquell somni
que
seguia fermat darrera del portal.
Navegà
per mars i rius.
Navegà
per somriures i petons.
Trucà
a moltes portes que tampoc s’obriren.
Trucà
a unes poques que s’obriren
i
després es tancaren.
El
temps portà l’oblit,
el
temps trencà lligams.
I
aquell record?
El
conservà en el més profund de l´ànima.
Però
de vegades el temps capritxós
et
retorna a aquell punt en que tot va semblar acabar.
L’experiència
t’acompanya fins la porta
i
ara truques amb força i convicció.
Els
temors es van esvair fa molt,
i
els sentiments, transformats,
afloren
de nou en forma d’amistat
i
el temps esdevé ara etern.
22 de febrer de 2015
Per la Ia
divendres, 2 de gener del 2015
Cada noche
Cada noche te espero y no llegas.
Mis pies, fríos como el hielo,
se deslizan entre las sábanas
buscando en un vacío que se
antoja eterno.
Y en el vacío solo hay una opción:
soñar despierto.
Soñar hasta que el cansancio
vence a la esperanza,
el vacío se convierte en profundo
y la oscuridad rodea al sueño
que se desvanece en el olvido.
Hasta que caes en un precipicio
que parece no tener fin,
donde palpas a ciegas la nada,
donde el silencio es hiriente,
donde no se derraman lágrimas
porque ya no quedan por derramar.
Y pasan los días y caes.
Y pasan las semanas y caes.
Y pasan los meses y los años… y
caes.
Caes cada noche,
caigo cada noche
mientras te espero y no llegas,
con los pies fríos como el hielo
y el vacío abrumador clavándose
sin piedad.
2
de gener de 2015
dijous, 25 de desembre del 2014
Si tinguéssim un lloc
Si tinguéssim un lloc que només
coneguéssim tu i jo.
Un lloc lluny de tot
on deixar els xiuxiuejos, on
oblidar els secrets.
On la nit fos tan clara com el
dia, on no fes fred ni calor.
Si el tinguéssim, què faríem?
Què faríem tu i jo?
Deixaríem de pensar en el passat,
deixaríem de pensar en el futur
i viuríem oblidant les hores i els dies i setmanes
perquè el temps no tindria mesura,
el temps deixaria de ser temps.
On jo podria ser jo,
on tu podries ser tu.
On seriem tu i jo.
Si tinguéssim un lloc.
Un lloc que només coneguéssim tu
i jo.
25
de desembre de 2014
dimarts, 18 de novembre del 2014
Pensament
De sobte el pensament es posa en
moviment
i viatja lluny, molt lluny.
L’enyorança i, sobretot, el desig
impulsen la recerca.
On són aquelles mirades?
On són les trobades furtives vora
el mar?
On són aquells silencis que tant
deien?
On són?
I llavors te n’adones que el
pensament
mai ha deixat de moure’s,
perque les mirades i els somriures
han estat sempre amb tu.
Igual que les sensacions produïdes
per la brisa marina,
per aquells silencis,
per l'aroma que desprens,
per l'escalfor de la teva pell...
El record se n’ha fet càrrec
i l’oblit ha estat desterrat.
18 de novembre de 2014
dimarts, 15 de juliol del 2014
T'observo en blau
T’observo
en blau
i
vaig més enllà de mars i de cels.
Penetro
amb la mirada,
blava
també,
i
arribo fins l’ànima,
fins
el més profund de l’esperit.
Allà
on es guarden els secrets més secrets.
Allà
on s’amaga allò que mai s’ha de saber.
T’observo
en blau
i
l’ànima sucumbeix irremeiablement,
es
deixa vèncer
i
s’ofega en el blau.
T’observo
en blau.
Blau.
15
de juliol de 2014
dijous, 29 de maig del 2014
Cerco furtivament
Els núvols segueixen atents
les passes furtives que es perden pels carrers.
Cap a on es dirigeixen?
Gira’t
i ho veuràs.
Sí,
segueixen les teves amb atenció
per
no perdre-les de vista.
Segueixen
el teu ritme compassat
a
la recerca d’una mirada
o
potser d’un somriure.
I
si la sort ve de cara,
fins
i tot el premi pot ser una abraçada.
Els
núvols segueixen atents
com
et cerco furtivament.
29
de maig de 2014
dissabte, 19 d’abril del 2014
MICRORELATS: Decepcions
El forat de les decepcions s'eixamplava per moments. Però ell seguia caminant per la vora, es negava a apartar-se del perill. Corria
el risc de caure per sempre en aquell pou fosc. Irresponsabilitat? Bogeria?
Potser estupidesa? I llavors, enlloc d'apartar-se, tancà els ulls i seguí avançant per la línia del destí.
19 d'abril de 2014
dilluns, 31 de març del 2014
Presentació de La Terra d'Àndoc
El passat dia 5 de març vam presentar a l'Espai Betúlia de Badalona la nostra novel·la La Terra d'Àndoc, que ens ha publicat l'Editorial Estrella Polar. Ens va fer de mestre de cerimònies el Mikel Iglesias, company de l'Igor a la sèrie de televisió Polseres vermelles.
Moltes gràcies a tots els que ens vau fer costat!
divendres, 21 de març del 2014
Dia Mundial de la Poesia
Petjades que inicien el camí.
O potser el finalitzen.
És el principi del viatge?
És el punt i final?
La llum que t’acompanya
des d’aquella primera passa,
et mostra un arc de mil colors
que sadollen la set de viure,
la set de conèixer,
la set de ser.
I aquesta set t’impulsa
a seguir endavant
i les petjades,
que són principi i final,
et duen de nou
cap a l’aventura.
Dia Mundial de la Poesia, 21 de
març de 2014
Per la Marta i la Carme.
diumenge, 16 de març del 2014
divendres, 21 de febrer del 2014
Booktràiler de La Terra d'Àndoc
Aquí teniu el booktràiler de promoció de la novel·la La Terra d'Àndoc escrita per Albert López Vivancos i Igor Szpakowski i realitzat pel gran Janusz Szpakowski. Esperem que us agradi!
divendres, 14 de febrer del 2014
La Terra d'Àndoc
Albert López Vivancos i Igor Szpakowski presenten la seva primera novel·la, La Terra d'Àndoc, publicada per l'Editorial Estrella Polar. Producte d'un any de treball conjunt, es tracta d'una obra de narrativa juvenil plena d'aventures, d'amistat, de superació i perseverança, on qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot fer realitat.
A partir del dia 18 de febrer a totes les llibreries
divendres, 3 de gener del 2014
Genet i corser
El silenci
envolta la nit.
Un so llunyà
trenca la quietud
i posa en
alerta al vigia.
Observa atent
l'horitzó.
Acluca els
ulls.
Aguditza
l'oïda
en un intent
d'identificar el so.
Comprova que
les defenses estiguin pujades.
Ningú ha de
traspassar els murs.
La fortalesa
ha de restar inexpugnable.
I de sobte la
lluna,
que tampoc ha
deixar d'observar,
il·lumina el
camí
i en ell, un
magnífic corser blanc com la neu.
S'acosta amb
pas noble i elegant
duent al
damunt
un jove genet
d'ulls vius i
somriure seductor,
que mostra el
seu cos nu,
desafiant a la
natura que l'envolta.
El vigia tensa
el cos.
No volia ser
sorprès
però la sorpresa
és l'únic que l'embarga.
La mirada es
clava en el genet
i memoritza,
sense poder-ho evitar,
cada detall de
la imatge
que desfila al
seu davant.
Tots els
sentits es rendeixen
a un nou
univers
aparegut de la
foscor
que ha fet
caure els murs,
deixant al
descobert
la feblesa de
qui es creia fort,
de qui es
creia invencible.
El vigia, abatut,
veu com genet
i corser s'allunyen
i l'esperit,
vençut,
no pot
desprendre's ja
d'un sentiment
que creia perdut al passat.
3 de gener de 2014
diumenge, 29 de desembre del 2013
Sadolla'm
N'hi ha prou per sadollar-se
amb converses nocturnes,
amb trobades furtives,
amb plans que són per demà?
N'hi ha prou amb paraules boniques,
amb imatges que atrapen moments
on voldries ser però no hi ets?
N'hi ha prou?
N'hi ha prou amb atrapar dins d'un somni
un somriure, una carícia,
l'aroma que desprèn la teva pell?
No.
No n'hi ha prou.
Mai n'hi ha prou quan es tracta de tu!
Mai n'hi ha prou per sadollar
la set de tu!
Sadolla'm!
28 de desembre de 2013
amb converses nocturnes,
amb trobades furtives,
amb plans que són per demà?
N'hi ha prou amb paraules boniques,
amb imatges que atrapen moments
on voldries ser però no hi ets?
N'hi ha prou?
N'hi ha prou amb atrapar dins d'un somni
un somriure, una carícia,
l'aroma que desprèn la teva pell?
No.
No n'hi ha prou.
Mai n'hi ha prou quan es tracta de tu!
Mai n'hi ha prou per sadollar
la set de tu!
Sadolla'm!
28 de desembre de 2013
Paraula
Quina paraula diries que desitjo?
Quina paraula seria el regal més preuat?
Pensa-hi...
T'ajudo?
És una paraula que no cal pronunciar.
És la que es diu amb un somriure.
És la que es diu amb una mirada.
I també amb un gest.
És la que surt d'una carícia.
És una paraula que pot ser silenci
o potser un crit que ressona pertot.
Una paraula que pot ser un cant,
que pot ser un prec.
Una paraula que és mil paraules.
Una paraula que tot ho diu.
Ja saps quina és?
Ho saps?
28 de desembre de 2013
Quina paraula seria el regal més preuat?
Pensa-hi...
T'ajudo?
És una paraula que no cal pronunciar.
És la que es diu amb un somriure.
És la que es diu amb una mirada.
I també amb un gest.
És la que surt d'una carícia.
És una paraula que pot ser silenci
o potser un crit que ressona pertot.
Una paraula que pot ser un cant,
que pot ser un prec.
Una paraula que és mil paraules.
Una paraula que tot ho diu.
Ja saps quina és?
Ho saps?
28 de desembre de 2013
Símbol
Un símbol dius?
És fàcil, no cal pensar-ho gaire.
El mar.
El mar que avui és blau intens
però demà es presenta verd esperança.
El mar calmat i serè
i també salvatge i poderós.
El mar fred com un matí d'hivern
i també càlid com un petó.
El que va i ve.
El que acaricia amb la seva brisa
i atrau amb la seva aroma.
El que sempre hi és
encara que no el vegis.
El que es veu de la teva finestra
i també de la meva.
Un símbol?
El mar.
I potser les teves petjades
al costat de les meves
a la sorra humida
d'aquest mar
que és teu i és meu,
que és nostre.
28 de desembre de 2013
És fàcil, no cal pensar-ho gaire.
El mar.
El mar que avui és blau intens
però demà es presenta verd esperança.
El mar calmat i serè
i també salvatge i poderós.
El mar fred com un matí d'hivern
i també càlid com un petó.
El que va i ve.
El que acaricia amb la seva brisa
i atrau amb la seva aroma.
El que sempre hi és
encara que no el vegis.
El que es veu de la teva finestra
i també de la meva.
Un símbol?
El mar.
I potser les teves petjades
al costat de les meves
a la sorra humida
d'aquest mar
que és teu i és meu,
que és nostre.
28 de desembre de 2013
dissabte, 28 de desembre del 2013
Innocent
Innocent, innocent, innocent...
La veu ressona incessant a la ment.
És un xiuxiueig constant
que t'acompanya en aquells moments
en que el desig t'envaeix.
Innocent?
Potser si.
I jo em pregunto:
Innocent per somiar en ser a prop teu?
Innocent per esperar-te nit i dia?
Innocent per anhelar els teus llavis,
els teus petons?
Innocent per voler les teves carícies?
Innocent per desitjar-te?
Molt bé, d'acord.
Ho sóc.
Sóc un innocent que et somia,
que t'espera,
que anhela els teus llavis,
els teus petons,
les teves carícies.
Sí, innocent per tu.
28 de desembre de 2013
La veu ressona incessant a la ment.
És un xiuxiueig constant
que t'acompanya en aquells moments
en que el desig t'envaeix.
Innocent?
Potser si.
I jo em pregunto:
Innocent per somiar en ser a prop teu?
Innocent per esperar-te nit i dia?
Innocent per anhelar els teus llavis,
els teus petons?
Innocent per voler les teves carícies?
Innocent per desitjar-te?
Molt bé, d'acord.
Ho sóc.
Sóc un innocent que et somia,
que t'espera,
que anhela els teus llavis,
els teus petons,
les teves carícies.
Sí, innocent per tu.
28 de desembre de 2013
dilluns, 23 de desembre del 2013
Escolta!
Escolta!
No deixis que la por avui t'aturi.
No deixis perdre ara i mai aquest moment,
que és tan sols teu.
Escolta!
No hi ha fronteres, no hi ha cap barrera.
Els limits són aquells que tu vulguis posar,
si els vols posar.
Escolta!
No et faci por estimar!
Gaudeix del somni,
dels anhels,
d'aquest moment.
Escolta!
Oblida el què diran.
i fes allò que més desitges,
estimar!
Escolta!
23 de desembre de 2013
No deixis que la por avui t'aturi.
No deixis perdre ara i mai aquest moment,
que és tan sols teu.
Escolta!
No hi ha fronteres, no hi ha cap barrera.
Els limits són aquells que tu vulguis posar,
si els vols posar.
Escolta!
No et faci por estimar!
Gaudeix del somni,
dels anhels,
d'aquest moment.
Escolta!
Oblida el què diran.
i fes allò que més desitges,
estimar!
Escolta!
23 de desembre de 2013
dissabte, 14 de desembre del 2013
Escapa't
Escapa't!
La veu ressona un cop i un altre.
Escapa't!
Repeteix insaciable.
Escapa't.
Diu, talment com una súplica.
I tu, furtiu,
surts a la seva recerca.
No cal córrer.
Saps que és pacient,
que esperarà amb calma,
que farà passar el temps
imaginant la trobada,
imaginant l'abraçada,
imaginant un petó...
Un petó furtiu com tu...
El camí s'escurça.
Les mirades es troben.
Els somriures es dibuixen als llavis.
I finalment,
la trobada clandestina
esdevé desig fet realitat,
i un petó,
furtiu com tu,
segella el moment
i el converteix en record,
en instant de felicitat.
Potser demà
desitjaràs sentir de nou la veu
que repeteix,
com si d'un cant es tractés,
escapa't, escapa't, escapa't!
14 de desembre de 2013
La veu ressona un cop i un altre.
Escapa't!
Repeteix insaciable.
Escapa't.
Diu, talment com una súplica.
I tu, furtiu,
surts a la seva recerca.
No cal córrer.
Saps que és pacient,
que esperarà amb calma,
que farà passar el temps
imaginant la trobada,
imaginant l'abraçada,
imaginant un petó...
Un petó furtiu com tu...
El camí s'escurça.
Les mirades es troben.
Els somriures es dibuixen als llavis.
I finalment,
la trobada clandestina
esdevé desig fet realitat,
i un petó,
furtiu com tu,
segella el moment
i el converteix en record,
en instant de felicitat.
Potser demà
desitjaràs sentir de nou la veu
que repeteix,
com si d'un cant es tractés,
escapa't, escapa't, escapa't!
14 de desembre de 2013
dissabte, 9 de novembre del 2013
Crida
Ahir, en arribar,
quan la nit ja havia près l'horitzó,
vaig sentir com em cridaves.
Els sentits es van posar en alerta
i les meves passes em van dur
cap a on l'instint les guiava.
La platja esperava deserta.
Petites onades queien,
l'una al darrera de l'altra,
a la vora,
trencant l'armonia de la sorra
que les rebia sense poder-ho evitar.
La fresca de la nit va omplir els pulmons.
Els peus, nus,
van iniciar un passeig nocturn
a la recerca d'aquell tresor,
d'un tresor ja trobat.
Volia sentir les teves passes
caminant al costat de les meves,
volia sentir la teva aroma embriangadora,
volia sentir aquella veu parlant a cau d'orella...
I quan quan ja em resignava a la solitud,
la lluna, confident,
em portà el teu missatge:
un breu petó enviat des de la distància,
enviat des de la teva finestra.
9 de novembre de 2013
quan la nit ja havia près l'horitzó,
vaig sentir com em cridaves.
Els sentits es van posar en alerta
i les meves passes em van dur
cap a on l'instint les guiava.
La platja esperava deserta.
Petites onades queien,
l'una al darrera de l'altra,
a la vora,
trencant l'armonia de la sorra
que les rebia sense poder-ho evitar.
La fresca de la nit va omplir els pulmons.
Els peus, nus,
van iniciar un passeig nocturn
a la recerca d'aquell tresor,
d'un tresor ja trobat.
Volia sentir les teves passes
caminant al costat de les meves,
volia sentir la teva aroma embriangadora,
volia sentir aquella veu parlant a cau d'orella...
I quan quan ja em resignava a la solitud,
la lluna, confident,
em portà el teu missatge:
un breu petó enviat des de la distància,
enviat des de la teva finestra.
9 de novembre de 2013
dijous, 7 de novembre del 2013
Tresor
Obro la finestra i, furtivament, m'escapo.
Corro a cegues però sé on vaig.
Arribo a una platja mai trepitjada
i el somni es fa realitat.
Tan se val les estrelles que omplen el cel,
tan se val la lluna a l'horitzó,
tan se val la remor de l'aigua
i l'olor a mar.
Sí, avui tan se val.
He trobat un tresor
més valuós que la lluna i els estels,
fins i tot més que el mar que s'estén davant els ulls.
Un tresor!
Torno, també furtivament,
i travesso la finestra per tornar al meu món.
Però ara em sé afortunat,
ara em sé ric.
Ara tinc un tresor.
Un tresor!
7 de novembre de 2013
Corro a cegues però sé on vaig.
Arribo a una platja mai trepitjada
i el somni es fa realitat.
Tan se val les estrelles que omplen el cel,
tan se val la lluna a l'horitzó,
tan se val la remor de l'aigua
i l'olor a mar.
Sí, avui tan se val.
He trobat un tresor
més valuós que la lluna i els estels,
fins i tot més que el mar que s'estén davant els ulls.
Un tresor!
Torno, també furtivament,
i travesso la finestra per tornar al meu món.
Però ara em sé afortunat,
ara em sé ric.
Ara tinc un tresor.
Un tresor!
7 de novembre de 2013
dijous, 31 d’octubre del 2013
Petó
T'he tirat un petó des del balcó.
Què no t'ha arribat?
Potser s'ha quedat embadalit amb la lluna
o potser amb el seu reflex
al damunt del mar.
Però estigues tranquil
que sap molt bé el camí
i quan arribi es deixarà caure suaument
al damunt dels teus llavis
mentre dorms profundament
i potser somies amb mi.
30 d'octubre de 2013
Què no t'ha arribat?
Potser s'ha quedat embadalit amb la lluna
o potser amb el seu reflex
al damunt del mar.
Però estigues tranquil
que sap molt bé el camí
i quan arribi es deixarà caure suaument
al damunt dels teus llavis
mentre dorms profundament
i potser somies amb mi.
30 d'octubre de 2013
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Mar desconegut
Per què no córrer el risc?
Què potser no t’agraden les
aventures?
I tant!
Mira:
clava la mirada a l’horitzó
d’aquest mar desconegut
que tens al davant.
Respira.
Sents l’aroma?
Saps a què fa olor?
Sí que ho saps, sí.
Ara despulla’t!
Entra en les aigües salvatges que
et criden:
vine, vine, vine...
Saps de qui és la veu
que ressona a la ment?
Sí que ho saps, sí.
Submergeix-te.
Has vist?
És un mar de mirades i somriures,
amb onades de paraules.
Puja al damunt i deixa’t portar.
Fes el viatge sense pensar en el
destí,
tan sols gaudint de cada instant,
gaudint de paraules i mirades
i també de somriures.
Saps de qui són, oi,
les paraules i mirades
i també els somriures?
Sí que ho saps, sí.
30
d’octubre de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)