Duia un braçalet de colors que ressaltava damunt la pell daurada pel sol. Collaret a conjunt. Caminava com ho fan els ballarins damunt l’escenari: com si els seus peus ni tan sols toquessin el terra. El banyador realçava les línies d’un cos que esdevenia perfecte en creuar-se amb d’altres que passaven totalment desapercebuts a les mirades furtives. L’aigua del mar lliscava per la pell fent-te sentir envejós de cadascuna de les gotes privilegiades. En passar pel teu costat li regalares un somriure i, miraculosament, els seus llavis en dibuixaren un mentre un dels seus ulls verd intens s’aclucava confident de l’admiració rebuda. I mentre la protecció solar esdevenia ungüent també privilegiat damunt d’aquell cos, tu tancaves els ulls per retenir en la memòria res més que aquell somriure generós i agraït.
26 de juliol de 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada