Fotografia obra de Diego Mauricio Granados*
Tant de bo la llum no deixés de brillar.
En cap moment.
En cap moment.
Tant de bo l’espelma mantingués la seva flama encesa.
Eternament.
Eternament.
Tant de bo aquesta flama oscil·lés per la brisa.
Sense deixar de ser.
Sense deixar de ser.
No és la llum vital?
Perquè llavors la foscor?
Perquè?
28 de agosto de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada