Va arribar puntual, com sempre. El va mirar fixament en silenci i va acostar lentament els seus llavis. Ell no va poder resistir i s’aboca a un peto que va semblar etern. Sentia l’olor de la seva pell, aquella fragància que havia perfumat nits apassionades. Les mans es van llençar a acariciar aquell cos que tantes vegades havia contemplat durant llargues estones en silenci. Centenars de records envaïen ara la seva ment. Intentava que aquell moment no acabés mai. Va sentir unes mans que separaven amb tendresa els seus cossos. Els llavis es van allunyar quedant orfes i desvalguts. Els ulls es van omplir de llàgrimes i un somriure va precedir a un “adéu” que des d’un principi va saber definitiu.
23 d'agost de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada