divendres, 2 de gener del 2015

Cada noche

Cada noche te espero y no llegas.
Mis pies, fríos como el hielo,
se deslizan entre las sábanas
buscando en un vacío que se antoja eterno.
Y en el vacío solo hay una opción: soñar despierto.
Soñar hasta que el cansancio vence a la esperanza,
el vacío se convierte en profundo
y la oscuridad rodea al sueño
que se desvanece en el olvido.
Hasta que caes en un precipicio
que parece no tener fin,
donde palpas a ciegas la nada,
donde el silencio es hiriente,
donde no se derraman lágrimas
porque ya no quedan por derramar.
Y pasan los días y caes.
Y pasan las semanas y caes.
Y pasan los meses y los años… y caes.
Caes cada noche,
caigo cada noche
mientras te espero y no llegas,
con los pies fríos como el hielo
y el vacío abrumador clavándose sin piedad.


2 de gener de 2015

dijous, 25 de desembre del 2014

Si tinguéssim un lloc

Si tinguéssim un lloc que només coneguéssim tu i jo.
Un lloc lluny de tot
on deixar els xiuxiuejos, on oblidar els secrets.
On la nit fos tan clara com el dia, on no fes fred ni calor.
Si el tinguéssim, què faríem?
Què faríem tu i jo?
Deixaríem de pensar en el passat,
deixaríem de pensar en el futur
i viuríem oblidant les hores i els dies i setmanes
perquè el temps no tindria mesura,
el temps deixaria de ser temps.
On jo podria ser jo,
on tu podries ser tu.
On seriem tu i jo.
Si tinguéssim un lloc.
Un lloc que només coneguéssim tu i jo.

25 de desembre de 2014

dimarts, 18 de novembre del 2014

Pensament

De sobte el pensament es posa en moviment
i viatja lluny, molt lluny.
L’enyorança i, sobretot, el desig
impulsen la recerca.
On són aquelles mirades?
On són les trobades furtives vora el mar?
On són aquells silencis que tant deien?
On són?

I llavors te n’adones que el pensament
mai ha deixat de moure’s,
perque les mirades i els somriures han estat sempre amb tu.
Igual que les sensacions produïdes per la brisa marina,
per aquells silencis,
per l'aroma que desprens,
per l'escalfor de la teva pell...

El record se n’ha fet càrrec
i l’oblit ha estat desterrat.

18 de novembre de 2014

dimarts, 15 de juliol del 2014

T'observo en blau


T’observo en blau
i vaig més enllà de mars i de cels.
Penetro amb la mirada,
blava també,
i arribo fins l’ànima,
fins el més profund de l’esperit.
Allà on es guarden els secrets més secrets.
Allà on s’amaga allò que mai s’ha de saber.

T’observo en blau
i l’ànima sucumbeix irremeiablement,
es deixa vèncer
i s’ofega en el blau.

T’observo en blau.

Blau.


15 de juliol de 2014

dijous, 29 de maig del 2014

Cerco furtivament



Els núvols segueixen atents
les passes furtives que es perden pels carrers.
Cap a on es dirigeixen?
Gira’t i ho veuràs.
Sí, segueixen les teves amb atenció
per no perdre-les de vista.
Segueixen el teu ritme compassat
a la recerca d’una mirada
o potser d’un somriure.
I si la sort ve de cara,
fins i tot el premi pot ser una abraçada.
Els núvols segueixen atents
com et cerco furtivament.


29 de maig de 2014

dissabte, 19 d’abril del 2014

MICRORELATS: Decepcions

El forat de les decepcions s'eixamplava per moments. Però ell seguia caminant per la vora, es negava a apartar-se del perill. Corria el risc de caure per sempre en aquell pou fosc. Irresponsabilitat? Bogeria? Potser estupidesa? I llavors, enlloc d'apartar-se, tancà els ulls i seguí avançant per la línia del destí.

19 d'abril de 2014

dilluns, 31 de març del 2014

Presentació de La Terra d'Àndoc

El passat dia 5 de març vam presentar a l'Espai Betúlia de Badalona la nostra novel·la La Terra d'Àndoc, que ens ha publicat l'Editorial Estrella Polar. Ens va fer de mestre de cerimònies el Mikel Iglesias, company de l'Igor a la sèrie de televisió Polseres vermelles.

Moltes gràcies a tots els que ens vau fer costat!






divendres, 21 de març del 2014

Dia Mundial de la Poesia

Petjades que inicien el camí.
O potser el finalitzen.
És el principi del viatge?
És el punt i final?

La llum que t’acompanya
des d’aquella primera passa,
et mostra un arc de mil colors
que sadollen la set de viure,
la set de conèixer,
la set de ser.

I aquesta set t’impulsa
a seguir endavant
i les petjades,
que són principi i final,
et duen de nou
cap a l’aventura.


Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2014

Per la Marta i la Carme.

divendres, 21 de febrer del 2014

Booktràiler de La Terra d'Àndoc

Aquí teniu el booktràiler de promoció de la novel·la La Terra d'Àndoc escrita per Albert López Vivancos i Igor Szpakowski i realitzat pel gran Janusz Szpakowski. Esperem que us agradi!

divendres, 14 de febrer del 2014

La Terra d'Àndoc


Albert López Vivancos i Igor Szpakowski presenten la seva primera novel·la, La Terra d'Àndoc, publicada per l'Editorial Estrella Polar. Producte d'un any de treball conjunt, es tracta d'una obra de narrativa juvenil plena d'aventures, d'amistat, de superació i perseverança, on qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot fer realitat.



A partir del dia 18 de febrer a totes les llibreries

divendres, 3 de gener del 2014

Genet i corser

El silenci envolta la nit.
Un so llunyà trenca la quietud
i posa en alerta al vigia.
Observa atent l'horitzó.
Acluca els ulls.
Aguditza l'oïda
en un intent d'identificar el so.
Comprova que les defenses estiguin pujades.
Ningú ha de traspassar els murs.
La fortalesa ha de restar inexpugnable.

I de sobte la lluna,
que tampoc ha deixar d'observar,
il·lumina el camí
i en ell, un magnífic corser blanc com la neu.
S'acosta amb pas noble i elegant
duent al damunt
un jove genet
d'ulls vius i somriure seductor,
que mostra el seu cos nu,
desafiant a la natura que l'envolta.

El vigia tensa el cos.
No volia ser sorprès
però la sorpresa és l'únic que l'embarga.
La mirada es clava en el genet
i memoritza, sense poder-ho evitar,
cada detall de la imatge
que desfila al seu davant.

Tots els sentits es rendeixen
a un nou univers
aparegut de la foscor
que ha fet caure els murs,
deixant al descobert
la feblesa de qui es creia fort,
de qui es creia invencible.

El vigia, abatut,
veu com genet i corser s'allunyen
i l'esperit, vençut,
no pot desprendre's ja
d'un sentiment que creia perdut al passat.


3 de gener de 2014


diumenge, 29 de desembre del 2013

Sadolla'm

N'hi ha prou per sadollar-se
amb converses nocturnes,
amb trobades furtives,
amb plans que són per demà?
N'hi ha prou amb paraules boniques,
amb imatges que atrapen moments
on voldries ser però no hi ets?
N'hi ha prou?
N'hi ha prou amb atrapar dins d'un somni
un somriure, una carícia,
l'aroma que desprèn la teva pell?

No.
No n'hi ha prou.
Mai n'hi ha prou quan es tracta de tu!
Mai n'hi ha prou per sadollar 
la set de tu!

Sadolla'm!


28 de desembre de 2013

Paraula

Quina paraula diries que desitjo?
Quina paraula seria el regal més preuat?
Pensa-hi...
T'ajudo?

És una paraula que no cal pronunciar.
És la que es diu amb un somriure.
És la que es diu amb una mirada.
I també amb un gest.
És la que surt d'una carícia.
És una paraula que pot ser silenci
o potser un crit que ressona pertot.
Una paraula que pot ser un cant,
que pot ser un prec.
Una paraula que és mil paraules.
Una paraula que tot ho diu.

Ja saps quina és?
Ho saps?


28 de desembre de 2013

Símbol

Un símbol dius?
És fàcil, no cal pensar-ho gaire.
El mar.
El mar que avui és blau intens
però demà es presenta verd esperança.
El mar calmat i serè
i també salvatge i poderós.
El mar fred com un matí d'hivern
i també càlid com un petó.
El que va i ve.
El que acaricia amb la seva brisa 
i atrau amb la seva aroma.
El que sempre hi és
encara que no el vegis.
El que es veu de la teva finestra
i també de la meva.

Un símbol?
El mar.
I potser les teves petjades 
al costat de les meves
a la sorra humida
d'aquest mar
que és teu i és meu,
que és nostre.


28 de desembre de 2013

dissabte, 28 de desembre del 2013

Innocent

Innocent, innocent, innocent...
La veu ressona incessant a la ment. 
És un xiuxiueig constant
que t'acompanya en aquells moments
en que el desig t'envaeix. 

Innocent?
Potser si. 
I jo em pregunto:
Innocent per somiar en ser a prop teu?
Innocent per esperar-te nit i dia?
Innocent per anhelar els teus llavis,
els teus petons?
Innocent per voler les teves carícies?
Innocent per desitjar-te?

Molt bé, d'acord. 
Ho sóc. 
Sóc un innocent que et somia,
que t'espera,
que anhela els teus llavis,
els teus petons,
les teves carícies.

Sí, innocent per tu. 


28 de desembre de 2013

dilluns, 23 de desembre del 2013

Escolta!

Escolta!
No deixis que la por avui t'aturi.
No deixis perdre ara i mai aquest moment,
que és tan sols teu.

Escolta!
No hi ha fronteres, no hi ha cap barrera.
Els limits són aquells que tu vulguis posar,
si els vols posar.

Escolta!
No et faci por estimar!
Gaudeix del somni,
dels anhels,
d'aquest moment.

Escolta!
Oblida el què diran.
i fes allò que més desitges,
estimar!

Escolta!

23 de desembre de 2013

dissabte, 14 de desembre del 2013

Escapa't

Escapa't!
La veu ressona un cop i un altre.
Escapa't!
Repeteix insaciable.
Escapa't.
Diu, talment com una súplica.

I tu, furtiu,
surts a la seva recerca.
No cal córrer.
Saps que és pacient, 
que esperarà amb calma,
que farà passar el temps
imaginant la trobada,
imaginant l'abraçada,
imaginant un petó...
Un petó furtiu com tu...

El camí s'escurça.
Les mirades es troben.
Els somriures es dibuixen als llavis.
I finalment,
la trobada clandestina
esdevé desig fet realitat,
i un petó,
furtiu com tu,
segella el moment
i el converteix en record,
en instant de felicitat.

Potser demà
desitjaràs sentir de nou la veu
que repeteix,
com si d'un cant es tractés,
escapa't, escapa't, escapa't!


14 de desembre de 2013

dissabte, 9 de novembre del 2013

Crida

Ahir, en arribar, 
quan la nit ja havia près l'horitzó,
vaig sentir com em cridaves. 
Els sentits es van posar en alerta
i les meves passes em van dur
cap a on l'instint les guiava.

La platja esperava deserta. 
Petites onades queien,
l'una al darrera de l'altra,
a la vora,
trencant l'armonia de la sorra
que les rebia sense poder-ho evitar.  
La fresca de la nit va omplir els pulmons. 
Els peus, nus, 
van iniciar un passeig nocturn
a la recerca d'aquell tresor,
d'un tresor ja trobat. 

Volia sentir les teves passes
caminant al costat de les meves,
volia sentir la teva aroma embriangadora,
volia sentir aquella veu parlant a cau d'orella...

I quan quan ja em resignava a la solitud,
la lluna, confident, 
em portà el teu missatge:
un breu petó enviat des de la distància,
enviat des de la teva finestra. 

9 de novembre de 2013

dijous, 7 de novembre del 2013

Tresor

Obro la finestra i, furtivament, m'escapo.
Corro a cegues però sé on vaig.
Arribo a una platja mai trepitjada
i el somni es fa realitat.
Tan se val les estrelles que omplen el cel,
tan se val la lluna a l'horitzó,
tan se val la remor de l'aigua
i l'olor a mar.
Sí, avui tan se val.
He trobat un tresor
més valuós que la lluna i els estels,
fins i tot més que el mar que s'estén davant els ulls.
Un tresor!

Torno, també furtivament, 
i travesso la finestra per tornar al meu món.
Però ara em sé afortunat,
ara em sé ric.
Ara tinc un tresor.
Un tresor!

7 de novembre de 2013

dijous, 31 d’octubre del 2013

Petó

T'he tirat un petó des del balcó. 
Què no t'ha arribat?
Potser s'ha quedat embadalit amb la lluna
o potser amb el seu reflex 
al damunt del mar. 
Però estigues tranquil 
que sap molt bé el camí
i quan arribi es deixarà caure suaument
al damunt dels teus llavis
mentre dorms profundament
i potser somies amb mi. 

30 d'octubre de 2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Mar desconegut

Per què no córrer el risc?
Què potser no t’agraden les aventures?
I tant!
Mira:
clava la mirada a l’horitzó
d’aquest mar desconegut
que tens al davant.
Respira.
Sents l’aroma?
Saps a què fa olor?
Sí que ho saps, sí.

Ara despulla’t!
Entra en les aigües salvatges que et criden:
vine, vine, vine...
Saps de qui és la veu
que ressona a la ment?
Sí que ho saps, sí.

Submergeix-te.
Has vist?
És un mar de mirades i somriures,
amb onades de paraules.
Puja al damunt i deixa’t portar.
Fes el viatge sense pensar en el destí,
tan sols gaudint de cada instant,
gaudint de paraules i mirades
i també de somriures.

Saps de qui són, oi,
les paraules i mirades
i també els somriures?
Sí que ho saps, sí.



30 d’octubre de 2013

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Veu

Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.

Però no!
No és un somni!
Potser si què va ser-ho,
però un dia es feu realitat
i ara ressona a la ment,
com si d’una dolça melodia
es tractés.

No em deixis!
Parla’m hores i hores,
dies i dies,
que escoltant aquesta veu
només cal tancar els ulls
per veure un somriure,
una mirada,
per sentir el batec d’un cor.

Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.


29 d’octubre de 2013

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Destí

I de vegades succeeix
que el destí capritxós
t'obsequia amb un tresor.

Com si aparegués del no res
es presenta un somriure,
de vegades somiat,
de vegades anhelat,
que et transporta a un altre món,
a un altre espai,
a una altra dimensió.

Com fugir del parany?
Com no caure en l'embruix
que domina la teva ànima
i la fa infinitament feliç?

I també, de vegades,
aquest destí capritxós
et regala una veu.

I la veu et fascina,
et penetra, t'inunda,
et posseeix, et domina.

I ja no vols fugir.
Vols seguir embruixat,
vols seguir posseït.

Somriu!
Parla'm!
Embruixa'm!
Posseeix-me!


De nou és per tu... 
21 d'octubre de 2013


dilluns, 23 de setembre del 2013

Alè

Aguanto l'alè en un intent de passar desapercebut.
De passar desapercebut quan la mala estrugança, 
que sempre es presenta quan la il·lusió m'envaeix,
vingui a prendre'm el que és meu.
No vull donar-li.
Aquest cop, no.

Aquest cop les paraules a cau d'orella seran meves,
les mirades seran meves,
les carícies seran meves.
Aquest cop els passejos vora el mar, 
els capvespres de converses,
les nits en vetlla
i els petons furtius, 
restaran al meu poder.

I quan la mala estrugança passi de llarg,
podré dir-te: vine!
Jau aquí, ben a prop meu.
I podré dir-te: acosta't!
Deixa que t'enllaci amb els meus braços,
així, ben a prop meu.
I podré deixar a la teva galta un dolç petó.
I podré sentir l'aroma què desprèn el teu cabell.
I podré notar l'escalfor què desprèn el teu cos.
I podré escoltar, emmig del silenci, el batec del meu cor
jugant al ritme del batec del teu cor.

Tanco els ulls,
aguanto l'alè
i tu et fas present.

22 de setembre de 2013

dijous, 19 de setembre del 2013

Dimoni o àngel?

Els ulls es tanquen.
El son s'apodera del moment 
empès pel cansament després d'un dia llarg 
i, potser, una mica massa atabalat.
La ment es relaxa 
i es deixa portar per aquest món paral·lel 
que neix i mor nit rera nit.

I com d'altres vegades apareixes tu.
Els ulls, els teus i els meus,
es busquen, juguen a mirar-se,
a navegar en la profunditat de l'altre.
Es deixen seduir...
Em deixo seduir...

I també com d'altres vegades,
el teu jo es desdoble 
i es llença a l'atac per conquerir el somni.

El dimoni diu: vine!
L'àngel diu: vine!
I jo...
Jo penso: dimoni o àngel?
Els dos! 
Em quedo amb els dos!
I tu somrius per un nou triomf:
el somni és teu!

19 de setembre de 2013

dijous, 12 de setembre del 2013

Capvespre


Capvespre.
Els peus, sense presa, com d’altres vegades,
em duen fins el mar, just a la vora de l’aigua.
Com sempre observo.
El sol s’amaga darrera l’horitzó.
Malgrat això, els seus rajos es deixen veure
reflectits en els núvols que decoren juganers el cel.
Em descalço.
La sorra s’escola entre els dits
i la seva humitat em fa estremir lleugerament.

Tanco els ulls i respiro profundament.
I de sobte, com si de cop un somni m’envaís,
el teu rostre s’ha fet present.
Uns ulls, mai vistos,
han clavat la seva mirada en la meva mirada
i un somriure, mai contemplat,
m’ha omplert de sensacions noves, desitjades.
I també de sobte, l’aroma del mar
ha esdevingut el teu aroma,
aquest aroma mai olorat
i l’aigua, la d’una onada perduda
que ha mullat els meus peus dolçament,
s’ha convertit en l’escalfor de la pell de les teves mans
acaronant la meva pell.

Obro els ulls i el mar sembla somriure.
I sense poder-ho evitar,
els meus llavis li tornen el gest
somrient obertament.

I abans de girar cua i iniciar el retorn cap a la realitat,
pronuncio el teu nom i llenço un petó a l’aire.
Potser demà, quan els teus ulls observin el mar,
el capvespre deixarà dolçament al teu rostre aquest petó.


Ja ho saps que és per tu... 
12 de setembre de 2013

dijous, 1 d’agost del 2013

Llença't

Mira:
el sol ja despunta.
Acosta't fins el mar
i clava la mirada a l'horitzó.
Tanca els ulls.
Respira profundament.
Sents l'aroma que acompanya les onades?
Notes la fresca que arriba amb la brisa
i acarona la teva pell?
Escoltes la remor de l'aigua
que esdevé banda sonora
d'aquest moment que podria ser etern?
Ara obre'ls de nou.
Omple't de la llum,
dels colors,
de la vida.
Treu-te les sabates.
Despulla't i llença't!

Fes-ho abans no desaparegui la màgia del moment.
I quan ho facis somriu.
Que cadascun dels teus somriures
és com l'aroma que acompanya les onades,
és com la brisa que acarona la pell,
és com la remor de l'aigua
que ara és música pels sentits.

Somriu i llença't!
A cada segon i a cada minut,
a cada hora i dia i mes i any!
Somriu i llença't!
Somriu!
Llença't!


Per al Pol

31 de juliol de 2013

diumenge, 28 de juliol del 2013

Ell viu a la presó del davant


Una brisa suau acaricia el cos.
El sol, 
que semblava no voler acompanyar el dia,
a la fi ha fet acte de presència
i esgarrapa amb la seva escalfor la pell 
que transpira la tranquilitat de l'ànima.
Els ulls closos cerquen la foscor
que acompanya el moment de desconnexió.

Però el pensament vola.
Es puja al damunt de la brisa suau,
cavalca els rajos del sol
i inicia la seva lluita personal contra la ment
que intenta quedar-se en blanc sense èxit.

La consciència crida:
No! Ara no, ara no!
Però ell viu a la presó del davant 
i el pensament t'ha dut fins a la mateixa reixa
que barra el pas cap a la llibertat
d'aquest record 
que es mantenia latent a la seva cel·la de l'oblit.

I sense poder-ho evitar retorna,
s'escola entre les barres de ferro
que l'havien de retenir.
El record envaeix fins el darrer racó de la ment
i reviu com si el temps s'hagués aturat al passat,
com si la roda del temps 
hagués girat en sentit contrari,
com si tot comencés de nou.

Què fer ara?
Què fer amb aquest maleït record?
Per què no s'esborra definitivament?
Respires profundament.
Canalitzes l'energia i,
tal i com has fet tantes i tantes vegades,
l'empenys amb força 
i l'envies de nou a la presó del davant
fins que l'atzar, capritxós,
decideixi treure'l de nou
d'entre les reixes de la memòria
que habita dins del teu món.   

Per la Tamar
28 de juliol de 2013