Arribat de lluny, s’endinsà en el més profund de les ànimes

Arribat de lluny, s’endinsà en el més profund de les ànimes. La seva mirada era diferent. Els seus gestos eren diferents. Les seves paraules eren diferents. I encisaven. Et transportaven a una altra dimensió. Eren... no sabria dir ben bé com eren. Però no et deixaven indiferent i et feien llençar, sense poder-ho evitar, a viure-les. Les vam viure tan com vam poder, amb intensitat, amb passió, amb delit. I tal com arribà, se n’anà. Però les paraules perduraren. Encara avui perduren. I en el més profund de les ànimes és remou el desig de veure’l aparèixer de nou algun dia.


20 de desembre de 2006