La rosa dona color amb el seu vermell a l’absurditat del moment

Què fa que avui torni a aquest lloc? Què fa que hi dipositi una rosa? I què és el que em farà retornar la setmana vinent i l’altra i l’altra, per retirar la flor seca pel sol despietat i substituir-la per una altra que en poques hores seguirà el destí de la seva predecessora? Perquè, si sé que allà no hi és? Si sé que no trobaré el seu somriure, ni les seves paraules, ni les mirades? Si sé que quan surti d’aquí ell seguirà on ha estat des del dia que va marxar? Si sé que segueix dintre meu? Tan se val. Ho faig i no cal buscar explicacions.

I mentre reprenc el camí de tornada, damunt el blanc immaculat de la tomba, la rosa dona color amb el seu vermell a l’absurditat del moment.


26 d’agost de 2006