El timbre sona insistentment. No vols obrir. Encara no. Oblida que està sonant... Lalalalalalala.... Ja obro! Entra com una exhalació. Va directe a la nevera. Però si la tens buida! Parla, parla, parla. No deixa de fer-ho. Però no sé que diu. Prefereixo no saber-ho. De les bosses que duu a les mans treu llet, iogurts, suc... També pinya, verdures i un quilo de patates. Tal com ha arribat, marxa. Tanco de nou amb clau i retorna el silenci enyorat. No sé perquè ha vingut, encara em quedava una taronja i un plàtan.
13 de desembre de 2006
13 de desembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada