Taronges, llimones i uns quants plàtans. Suficient per sobreviure un parell de dies? Potser tres? Segur que sí. I si persistia la inapetència de les darreres setmanes podria encara aguantar més temps sense sortir al carrer. Ara per ara era una necessitat vital deixar d’existir per als altres, ser habitant solitari del seu món personal. Mirar durant un temps cap a dintre per posar ordre, per fer neteja, per tornar a trobar-se. Tasca difícil aquesta, sobretot quan els altres són part vital de tu mateix. Però era necessari fer-ho. Era la única opció: tancar amb clau per dins durant un temps per després poder sortir de nou amb la ment oberta a noves expectatives.
6 de desembre de 2006
6 de desembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada