Què faríem sense els somnis? T’imagines viure sense somiar, sense desitjar, sense anhelar? Jo no. Jo somio a cada moment. Desitjo sense parar. Anhelo a cada batec del meu cor. És el motor de la meva vida, sense els somnis res funcionaria en mi. I sí, ja sé que molts somnis no es fan realitat mai de la vida. Però mira, quan el sol ens pren un sospir, la lluna ens torna l’alè per tornar a sospirar. I així, somni a somni, visc els dies, assaboreixo cada instant creient que el següent serà millor. Que el proper pas em durà fins allò que desitjo. Que els somnis i els anhels seran realitat. I que tu, siguis on siguis, apareixeràs per acomplir el somni més somiat. Aquell dia seguiré somiant amb tu, junts, sabent que encara que el sol ens pugui prendre el que més volem, la lluna serà la reina del nostre univers en arribar la nit. Cap sol podrà impedir que la lluna ens faci somiar de nou.
18 de juliol de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada