dissabte, 17 de febrer del 2007

Pasqua 2004

Monestir de Les Avellanes

He trobat aquest escrit que vaig elaborar després de la Pasqua del 2004, celebrada al Monestir de Les Avellanes. És el relat d'una experiència viscuda que em va marcar molt profundament. Segur que hi haurà qui pensarà que és una tonteria. Respecto la seva opinió i només desitjo que ells respectin el meu pensament i les meves creences.


Sóc actor. Quan ets dalt de l’escenari representant un paper, ets tu qui controla la situació. És l’actor qui mou els fils del personatge. No pots deixar que els sentiments de l’individu que representes passin per damunt dels teus. És una qüestió de supervivència: acabaries boig si cada cop que actues et desprenguessis de tu mateix i la personalitat del personatge et controlés a tu.

Monestir de les Avellanes. Pasqua 2004. Divendres Sant. Lectura de la Passió de Jesús de Natzarè. Jo, l’actor, represento a Jesús. Sóc jo qui controla al personatge: els seus moviments, els seus gestos, les seves mirades, les paraules, les intencions amb que són dites aquestes paraules... Amb plena consciència porto el meu personatge per on desitjo. El modelo al meu gust, al gust de l’espectador.

“Aquí teniu l’home...” Les paraules de Ponci Pilat són el senyal per avançar fins el centre de la nau. Una veu segueix narrant, mentre altres d’entre el públic comencen a murmurar una paraula que poc a poc esdevé un clam: “crucifiqueu-lo!”. Forma part del guió... Un buit inesperat s’apodera de mi. Miro al voltant i no veig res. Només sento veus. “Crucifiqueu-lo! Crucifiqueu-lo! Crucifiqueu-lo!”. Se’m claven al més profund del meu ésser... Jo, Jesús de Natzarè, em sento vulnerable, traït, ultratjat, abandonat... I jo, l’actor, buit i fred... terriblement sol!

La representació continua, però ara tot és pura inèrcia. No sóc jo qui té el control. És una força inexplicable... Em sento instrument per comunicar un missatge. Em sento portat per... Ell?

Tot s’ha acabat. La creu és al mig de la nau i Jesús de Natzaret és allà, inert. I jo, l’actor, resto en un racó absort en els meus pensaments, intentant assimilar l’experiència viscuda, intentant trobar resposta a totes les preguntes que envaeixen ara la meva ment.

És difícil trobar respostes. És difícil trobar una explicació. O potser no. Potser la resposta és senzilla i única: he estat OKUPAT PEL CRIST.
(Nota: el lema de la Pasqua 2004 va ser "Okupats pel Crist")

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bravo, Albert

Més de cinc anys més tard descobreixo el teu testimoni pre-pasqual.
Encara avui es manté fresc, em toca i m'emociona.

Moltes gràcies!

1 pre-okupat x Xt!