Il·lustració d'Estanis Aboal No la toquis més, que la rosa és així. Que la seva fragància és sublim, el vermell dels seus pètals exhala passió i el seu tacte de vellut esdevé sensual als dits que l’acaricien. No vulguis transformar la seva aroma. No vulguis canviar el seu color. Deixa-la tal i com és, que la meva ànima canta la seva perfecció, aclama la seva bellesa, proclama les seves virtuts. Que el meu esperit la cerca amb delit per gaudir a cada instant d’aquest regal de la creació que és l’elixir de la pròpia existència humana. Que la seva imatge és la imatge dels meus somnis més íntims.
És la icona de l’amor que tot ho mou. És el símbol de l’amor que regeix el món, de l’amor que envolta la vida, de l’amor...
Que potser no és això prou raó per deixar-la tal com és? Per què, doncs, transformar-la? Per què transformar l’amor? Per què desfer la seva puresa per adaptar-la a vés a saber què? Per què no, gaudir-lo en estat pur? Amor en estat pur... ?
No el toquis més, que l’amor és així.
5 d’abril de 2006
És la icona de l’amor que tot ho mou. És el símbol de l’amor que regeix el món, de l’amor que envolta la vida, de l’amor...
Que potser no és això prou raó per deixar-la tal com és? Per què, doncs, transformar-la? Per què transformar l’amor? Per què desfer la seva puresa per adaptar-la a vés a saber què? Per què no, gaudir-lo en estat pur? Amor en estat pur... ?
No el toquis més, que l’amor és així.
5 d’abril de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada