Per què així?

El sol s’aixeca dominant en aquest dia que esdevé radiant, ple de llum. El teu cos, nu sobre la sorra humida de la platja solitària, rep els raigs de l’astre rei. L’escalfor envaeix cada centímetre de pell. La remor del mar, banda sonora d’uns instants de pau, de relax, de desconnexió. Els ulls tancats fan present una imatge, un rostre, un cos també nu. La imaginació vola, vola més enllà dels somnis, dels desitjos, dels anhels. Els ulls es clouen més fortament i la imatge es posa en moviment. El rostre, el cos, també nu, s’acosta cada vegada més per fondre’s amb el teu en una abraçada que es torna eterna. Els llavis, els braços, les mans es confonen absortes en un delirant recorregut de les intimitats de cada un dels cossos. El cor batega més intensament, la respiració accelera el seu ritme, el desig es torna il·limitat...

Obres els ulls. El sol segueix enviant els seus raigs contra el teu cos nu damunt la sorra humida. El mar segueix sent company fidel amb el seu anar i venir. I la imatge? On és el rostre, el cos també nu? Esvaït? Per què així? Tan se val. El sol t’envia els seus raigs i la remor del mar et convida a gaudir d’uns instants de pau, de relax, de desconnexió. Només has de tancar de nou els ulls. Fes-ho i tot esdevindrà de nou com tu vulguis.


16 de maig de 2006