Premeditadament tanco els ulls i a l’instant la teva mirada, la teva paraula, el teu somriure, els teus gestos... envaeixen la foscor creada a consciència per retrobar-te de nou. És una sensació especial. De pau i tranquil·litat. És saber que per molt que les tenebres puguin envair el meu ésser, sempre podré tancar els ulls i una escletxa de llum, una flamarada d’escalfor provocada per la teva presència constant a la meva ment, em mantindrà viu i amb esperança per aixecar de nou el vol. És saber que en els moments d’esplendor seguiràs al meu costat, somrient feliç de veure’m feliç. És tenir la certesa que passi el que passi la teva mirada, la teva paraula, el teu somriure, els teus gestos... mai deixaran de ser companys de viatge.
I jo, fidel com sempre, seguiré tancant els ulls per fer-te present i sentir-te prop meu una vegada més.
13 de maig de 2006
I jo, fidel com sempre, seguiré tancant els ulls per fer-te present i sentir-te prop meu una vegada més.
13 de maig de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada