Testimoni silenciós

ODA A UN “CHUPETÓN”

Apareixes al meu coll,
morat enmig de rosat.
Com es pot dissimular?
Maquillatge potser?

Automàticament:
interrogatori de la gent!

- Què és això? *
- No ho sé. M’ha sortit quelcom?
- Com t’ho has fet? *
- Em dec haver fet un cop...
- Qui t’ho ha fet? *
- Però què dius? M’ha sortit de cop!

I sigui de cop o de cop,
allà segueix ell,
testimoni silenciós.

Una història d’amor.
Una nit de passió.
Venjança?
Somnis de ...
De qui?
Records d’adolescència.
On són aquells anys?
Desitjos, anhels.
Potser, un cop de sort?

I durant dies persisteixes,
no t’esborres,
al coll segueixes.

Record d’una nit,
d’una tarda
o d’un matí.
D’un sofà,
un llit
o qualsevol racó.

Testimoni silenciós.


* dit en to burleta i, evidentment, amb segones intencions...


19 d’octubre de 2006