Plou silenciosament

No tens pressa,
però sí desig.
És a prop,
ho saps.
Com tantes altres nits.
Dorm.
Vetlles...
I esperes.
A què?
Sents la pluja que pica contra els vidres
de les finestres.
El motor de la nevera es posa en marxa
de nou
durant pocs minuts que semblen molts.
Els “crec-crec” de la fusta dels mobles
fan córrer la imaginació.
Durant el dia no els sents
però a la nit es converteixen en monstres
que deambulen per tota la casa.
Es mou, es gira.
Esperes.
Sembla que ja no plou.
Tens la gola seca.
Et lleves i a les foques vas a la cuina.
L’aigua sembla donar-te nova energia per seguir.
Per seguir esperant.
Des del llindar de la porta
observes el cos vagament il·luminat,
en la penombra,
immòbil.
Tornes al llit.
La nit és llarga.
Dorm.
Vetlles...
El soroll de la pluja
torna a fer-te companyia
mentre en el teu cor
plou silenciosament.

12 d’octubre de 2006