La claror envaeix poc a poc la cambra. El cos, deixat anar sobre el llit, presoner encara de la nit, s’agita davant la nova realitat. Els músculs s’estiren, els sentits reaccionen, els mecanismes es posen en marxa. La mandra ataca però la inèrcia del deure, après amb el pas del temps, guanya la batalla i el moviment és un fet.
L’aigua cau constant damunt cada múscul, la ment pren consciència plena i els ulls veuen de nou el món amb claredat.
Tot és a punt per començar el dia: obligacions i responsabilitats omplen l’agenda. I tu, responsable i obligat, emprens el camí de la nova jornada.
És aquesta la teva veritable existència? No! Darrera la façana d’home madur i equilibrat s’amaga un esperit que mai t’ha abandonat: dintre teu habita encara aquell noiet viu, despert i eixelebrat que vas ser fa tants anys. I quan menys ho esperes, l’adolescència ataca sense pietat i et fa cometre les bogeries que fan que la vida sigui la veritable vida.
24 d’agost de 2006
L’aigua cau constant damunt cada múscul, la ment pren consciència plena i els ulls veuen de nou el món amb claredat.
Tot és a punt per començar el dia: obligacions i responsabilitats omplen l’agenda. I tu, responsable i obligat, emprens el camí de la nova jornada.
És aquesta la teva veritable existència? No! Darrera la façana d’home madur i equilibrat s’amaga un esperit que mai t’ha abandonat: dintre teu habita encara aquell noiet viu, despert i eixelebrat que vas ser fa tants anys. I quan menys ho esperes, l’adolescència ataca sense pietat i et fa cometre les bogeries que fan que la vida sigui la veritable vida.
24 d’agost de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada