No t’ho creuràs, oi, si et dic que tot ha estat un somni? No t’ho creuràs perquè encara sents la seva olor impregnada a la teva pell, encara notes els seus dits enllaçats amb els teus, encara escoltes les seves paraules tendres xiuxiuejades enmig del silenci de la nit... No t’ho creuràs encara que vegis que no hi ha ningú a l’altre costat del llit, encara que t’adonis que estàs sòl. No t’ho creuràs perquè si estens la mà i recorres el lloc on el seu cos va reposar profundament adormit, notaràs que encara és calent. I aquesta escalfor és testimoni de la seva realitat. Però, per sobre de tot, no t’ho creuràs perquè si realment ha estat un somni, desitjaràs deixar de viure la realitat de la vida per habitar aquest somni meravellós on els anhels i els desitjos deixen de ser anhels i desitjos i esdevenen somni dins del somni. No, no t’ho creuràs. No, no m’ho crec!
14 de juny de 2006
14 de juny de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada