Va ser com un somni fet realitat. Tantes vegades havies desitjat poder-ho fer que quan vas tenir-lo a l’abast et va semblar un miratge. Però no: no era un somni, no era un miratge. No era una mala jugada de la imaginació ni cap broma de mal gust. Et vas pessigar... El vas pessigar... Tot era real. Llavors et vas llençar al buit, sense dubtes, sense complexos, assumint els riscos. I vas ser feliç. La vida prengué tot el sentit possible, tota la raó de ser.
Però tot té principi i final. Fins i tot els somnis fets realitat corren el perill d’arribar al final. Com el teu. Què fàcil va ser llençar-se al buit i que difícil és tornar enrera. El retorn és feixuc. Sempre ho és quan tornes de la felicitat. Sort que els records no te’ls pot prendre ningú.
31 d’agost de 2006
Però tot té principi i final. Fins i tot els somnis fets realitat corren el perill d’arribar al final. Com el teu. Què fàcil va ser llençar-se al buit i que difícil és tornar enrera. El retorn és feixuc. Sempre ho és quan tornes de la felicitat. Sort que els records no te’ls pot prendre ningú.
31 d’agost de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada