Després de regirar la ciutat, les muntanyes que l’encerclaven i les platges que la banyaven sense èxit, decidí anar més enllà. Visità altres ciutats, pobles, regnes. Va recórrer boscos. Pujà al cim de totes i cadascuna de les muntanyes que es trobà. Interrogà tothom que es creuava al seu camí. Cridà amb totes les seves forces als quatre vents la insistent pregunta: on ets? I per única resposta, també insistent, la seva pròpia veu ressonant per tots els racons...
On ets?
On ets?
On ets?
Exhaurit, aturà la seva recerca i reflexionà. Avaluà la situació i sospesà la possibilitat de deixar-ho córrer. Però això no anava amb ell. Llavors es digué: potser és a l’altra banda de l’oceà.
S’embarcà en un petit vaixell, hissà les veles i prengué de nou rumb a l’aventura. L’aventura de trobar algú capaç d’omplir l’espai que fins ara ocupava la solitud.
24 de novembre de 2006
On ets?
On ets?
On ets?
Exhaurit, aturà la seva recerca i reflexionà. Avaluà la situació i sospesà la possibilitat de deixar-ho córrer. Però això no anava amb ell. Llavors es digué: potser és a l’altra banda de l’oceà.
S’embarcà en un petit vaixell, hissà les veles i prengué de nou rumb a l’aventura. L’aventura de trobar algú capaç d’omplir l’espai que fins ara ocupava la solitud.
24 de novembre de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada