Les fulles caigudes pel camí del bosc fan un coixí al caminar

Els arbres s’aixequen imponents. Els seus troncs dibuixen un laberint que esdevé màgic amb la penombra del capvespre. Les fulles caigudes pel camí del bosc fan un coixí al caminar. Els meus peus, coberts per les fulles, avancen lentament. Les fades i els follets em saluden. Un petit unicorn m’avança al galop perseguit per un nan trapella. En una clariana, Peter Pan juga als escacs amb el Petit Príncep observats per la Wendy amb posat de gelosia. Motius en té: les mirades dels nois delaten sentiments ocults que potser no ho són tant si et fixes en l’armari que és al seu costat amb les portes ben obertes. Més endavant, just al costat del riu, la bruixa dolenta negocia amb la Blancaneus el conveni laboral dels Set Nans, que s’entretenen a barrar el pas al Conill Blanc de l’Alícia. A mesura que avanço van apareixent més i més personatges: Pluto, Hèrcules, Campaneta i els Nens Perduts, Chin Chan, Mary Poppins, Doraimon, ... Just després de travessar el riu, un fort cop al cap em desperta i em treu de “cop” del somni. Maleïda pinya! Podries haver caigut en una altra banda! Si més no, el nyanyo em recordarà la fugaç fugida de la realitat.


18 de novembre de 2006