dilluns, 12 de febrer del 2007

Per terres africanes

- El trobaré – es digué a ell mateix. Aquell repte es convertí en l’objectiu número u de la seva existència. Res el podria aturar. Es va prometre no defallir. Trauria les forces d’on fos i al final ho aconseguiria. Després, viuria només per assaborir l’èxit de la seva aventura.

I així fou que es posà en marxa. Fes el que fes, anés on anés, estigués amb qui fos, sempre estava atent. Res no passava desapercebut a la seva mirada. Escrutava tot el seu entorn. Parava atenció a les paraules de la gent que es creuava al seu camí per tal d’extreure’n informació. Un cop, viatjant per terres africanes, li semblà veure el final de l’aventura. Tan sols va ser una falsa alarma. Un miratge produït per l’afany de poder abraçar la victòria.

Avui, passat el temps, segueix la seva recerca. Continua observant i escoltant. No defalleix. Segueix endavant, sempre endavant. I la seva ànima conserva intacte el repte amb el que es va comprometre en un temps ja passat.

10 de gener de 2007