Il·lustració d'Estanis Aboal No et decideixes. Sempre et quedes a un pas. Mai ho fas malgrat el desig ferotge que t'acompanya, malgrat aquest foc que et crema per dintre, malgrat la passió amb que ho vius als teus somnis. Et quedes a les portes sense saber que hi ha a l'altra banda. Et quedes amb les ganes de saber-ho. Perquè doncs somiar? Perquè prendre segons quines decisions si després no ets capaç de dur a terme els propòsits? Que és el que et fa por? Equivocar-te? O potser et fa por encertar-la? Implica't d'un cop! Implica't en els teus somnis, en els teus desitjos, en els teus anhels... Fes-ho! Arrisca't a equivocar-te. Que mai puguis sentir aquella veueta maleïda que ressona en la ment i diu: "Si ho hagués intentat, que hauria passat? I si m’hagués arriscat?" No hi ha res pitjor que passar-se la vida lamentant-se. I si per implicar-se cal menjar-se el fruit prohibit... fes-ho! El paradís continuarà essent paradís i la roda del temps seguirà girant facis el que facis.
19 d’abril de 2006
19 d’abril de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada