dilluns, 12 de febrer del 2007

El temps s’allarga sense fi a l’espera de nous successos

I si no passa res? I si la rutina s’apodera definitivament de l’existència? El temps s’allarga sense fi a l’espera de nous successos. On són els somnis? Si no tens somnis no es poden fer realitat. On és l’esperança? Si no hi ha esperança difícilment assolirem el cim. On és la il·lusió? Si no n’hi ha, què podem esperar? Només temps i més temps. Temps d’espera. Esperar... No vull esperar! Algú em pot passar algun somni? Algú em contagia una mica d’esperança, d’il·lusió? No vull ser company inseparable del maleït temps d’espera.

14 de setembre de 2006