Il·lustració d'Estanis Aboal El temps passa lentament i constant. La sorra cau com un fil etern que no te fi. S'escapa d'entre els dits per eixamplar la platja indescriptible de l'esperit, la gran platja de l’ànima. És el gran rellotge del viure. Immens, intens, apassionant, únic... La fe de l’ésser humà. El déu de la vida. El déu de les paraules, dels fets, de l'amor. Sempre l’amor...
Tic tac. Tic tac. Tic tac.
Segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys... Tic tac. Granet a granet. Tic tac. Tic tac. Compartint, estimant. Oferint i rebent, estimant. Vivint cada instant, estimant. La llegenda de la vida. La llegenda del rellotge. La llegenda de l'amor. Sempre l’amor...
I com si d'un ocell es tractés, d'enmig de la sorra d'aquest gran rellotge, de cada alè de vida, aixeca el vol l’experiència que traça els camins d'un esdevenidor que de vegades es mostra incert. És el fènix que il·lumina el pas cap a un futur marcat per un carpe diem que és el crit d'una filosofia on complicar-se la vida és la clau del triomf de l'amor, sempre l’amor, que és el tresor mes valuós de l'existència humana.
25 de març de 2006
Tic tac. Tic tac. Tic tac.
Segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys... Tic tac. Granet a granet. Tic tac. Tic tac. Compartint, estimant. Oferint i rebent, estimant. Vivint cada instant, estimant. La llegenda de la vida. La llegenda del rellotge. La llegenda de l'amor. Sempre l’amor...
I com si d'un ocell es tractés, d'enmig de la sorra d'aquest gran rellotge, de cada alè de vida, aixeca el vol l’experiència que traça els camins d'un esdevenidor que de vegades es mostra incert. És el fènix que il·lumina el pas cap a un futur marcat per un carpe diem que és el crit d'una filosofia on complicar-se la vida és la clau del triomf de l'amor, sempre l’amor, que és el tresor mes valuós de l'existència humana.
25 de març de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada